El 8 de desembre de 1976 es va realitzar la presentació oficial del Congrés de Cultura Catalana al Palau de Congressos de Montjuïc. Prèviament a l’acte inaugural a Barcelona, el Congrés havia estat presentat a València l’abril de 1976, a Perpinyà i Palma al juny, i a Andorra la Vella el mes de novembre. També se’n feren presentacions a Madrid i a París.
S’hi van convocar els representants de les entitats adherides, els membres dels 25 àmbits de treball dels Països Catalans i els secretariats locals, comarcals i de barris. En total, es parla de 4.000 assistents presidits pel Patronat d’Honor, concretament, per quatre dels vicepresidents: Francesc de B. Moll (les Illes), Joan Fuster (País Valencià), Pere Ponsich (Catalunya Nord) i Joan Martí Alanis (Andorra), a falta de Joan Miró (Principat) i el president Jordi Rubió i Balaguer.
El 21 de desembre del 1975, cinc setmanes després del 20-N, va tenir lloc la presentació dels treballs preparatoris del Congrés de Cultura Catalana al Parc de les Aigües de Cornellà de Llobregat. S’hi van congregar unes 4.000 persones, coincidint amb les mobilitzacions derivades dels conflictes laborals de LAFORSA i els treballadors de la SEAT, i es programaren diverses activitats festives i actes de debat sobre l'ensenyament del català, les organitzacions socials a Catalunya o la qüestió migratòria.
La campanya per la revitalització popular i del folklore es va centrar en la revitalització i l'ensenyament escolar de la sardana. Pere Puig i Zabala, president fundacional de la Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, en fou el responsable.
La campanya, però, va aixecar certs recels entre el Secretariat Cultural perquè es convertia, en gran mesura, en una iniciativa pensada pel Principat i no pels territoris del sud o les Illes, on hi havia una menor tradició sardanista. Potser per aquesta raó, el món casteller va reivindicar el seu protagonisme en la promoció d’una cultura tradicional en transformació.
Si bé el 12 de Juny de 1977 es va celebrar la cloenda de la campanya amb una ballada massiva de sardanes al Passeig de Gràcia, el món casteller tindria el seu acte públic el 2 d’octubre de 1977 a Santes Creus (Tarragona), amb l’assistència de 8.000 persones i l’actuació de 14 colles. El 3 de desembre del 1977 els castellers també participaren en els actes de cloenda del Congrés.
El punt i final de la campanya per l’ús oficial del català va tenir lloc el 23 d’octubre de 1977 al Puig de Santa Maria (País Valencià) coincidint amb el XII Aplec del Puig, la gran festa de reivindicació nacional que se celebra, des dels anys seixanta, l’últim diumenge d’octubre.
Amb uns 20.000 assistents al llarg del dia, hi van intervenir, entre d'altres, Manuel Sanchís Guarner, Lluís Maria Xirinacs, Francesc de Borja Moll, Josep Benet, Vicent Andrés Estellés i, finalment, Joan Fuster, amb un llarg parlament en què faria referència a la importància de l’oficialitat del català.
Els actes de cloenda van tenir lloc del 21 al 27 de novembre del 1977, exactament dos anys després de la mort del dictador Francisco Franco, i foren presidits per Josep Tarradellas, que just acabava de tornar a Catalunya de l’exili com a president provisional de la Generalitat de Catalunya.
Va ser la setmana més llarga i densa del Congrés de Cultura Catalana: taules rodones, concerts, cinema… amb intervencions de noms destacats dels territoris catalans i de l’àmbit internacional, que van disposar d’un servei de traducció simultània. Les grans sessions es farien al Palau de Congressos de Barcelona i a la Fundació Miró on, el 26 de novembre, s’inauguraria l’exposició “Què és i què ha estat la cultura catalana”.
Les activitats de cloenda van seguir amb un homenatge als Països Catalans per part dels cantants de la resistència a Andalusia, Castella, Euskadi i Galícia. Es va comptar amb la presència d’Enrique Morente, Julia León, Mikel Laboa i Miro Casabella.